Quan entrevisten Hannah Arendt un temps després de que caigués el nazisme i li pregunten: ara què queda? Després de tanta destrucció què li queda a Alemanya? Ella respon die Sprache (la llengua), queda la llengua (die Sprache bleibt). No és que em senti igual, però sí que començo a pensar que la llengua és el filtre a través del qual entenem la vida i les idees, i que sinó es treballa i poleix, la vida perd matissos i perd gràcia i fa que al final, coses que en princpi son fàcils costin massa d'entendre. Per això us convido a ser lectors d'aquest blog i participar-hi com vulgueu. A mi m'agrada escriure però la possibilitats del blog també farà que experimenti amb video, fotos, àudios, etc. També estic obert a que el blog sigui compartit, i que persones que busquin una plataforma on publicar i posar en circulació textos, imatges, idees, etc, trobin aquí un lloc on fer-ho possible, i compartint beneficis, és clar. Per part meva, podeu veure algunes de les coses que m'agradaria fer a l'apartat de subscripcions.